Son, soneta.

Publicat el 13 novembre 2009 per rosagrau




 

Era al llit i els
sentia riure.

Conversaven i
reien a cleques.

No entenia les
paraules,

però m’agradava
escoltar-los.

I mentre pensava
com m’agradaven,

m’anava adormint

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.