La primera vegada va sortir com a iniciativa popular,
bé a hores d’ara ja no sé si creure-m’ho. Als altres dos cops ja hi havia una coordinadora
movent els fils.
El poble ho veu com una moguda ciutadana, els
voluntaris se senten els realitzadors.
Però hi ha un personatge, que no saps qui és
perquè no l’has vist mai pel poble, que porta la veu cantant, i el veus el
primer dia, i el segon i la primera setmana i quan ho te tot encarrilat desapareix,
fins que a l’últim moment torna a aparèixer per acabar de formar al personal.
A la historia quedarà com un fet popular, però
existeixen realment els moviments populars?
Sempre hi ha un pastor pel populatxo.
Em desespera pensar que com a poble no som
capaços de fer res, si no hi ha algú que ens empeny a fer-ho.
Diumenge es fa la consulta.
Molta gent hi hem fet feina. Ha estat una bona
experiència, hem après a fer coses des de una altra perspectiva, se’ns han
despertat punts de reflexió, hem pogut veure la realitat amb una altra mirada.
Ho hem gaudit i patit amb més o menys intensitat, proporcional al grau de implicació.
Però desprès de diumenge?
Les nostres dades estaran guardades en un
arxiu i l’any vinent quan a Barcelona es faci la consulta ens vindran a demanar
un cop de ma, allà es necessitaran 20.000 voluntaris.
Però a Martorell? Que passa amb Martorell?
Hi ha mil coses per consultar, mil coses per
reflexionar, mil coses per treballar…
És més fàcil treballar un dia, una setmana o
un parell de mesos pel país, que cada dia pel teu poble.
El treball diari no es veu, mola més fer alguna cosa de la que desprès en pugis parlar.
Article publicat per Rosa Grau Roig a carn reposada
