Arrel de la manifestació de dissabte vull
deixar la meva reflexió.
Aquesta manifestació no és pas la reacció espontània
d’un poble. És el producte bàsicament dels interessos d’aquells a qui agrada
manar, que aprofitant l’enrabiada empenyen a manifestar-se per fer-s’ho venir
més fàcil.
Ara toca queixar-nos, així doncs més val fer-ho tots alhora.
Més vistos, això dona força a qui ho convoca.
Més controlable, val més un dia tots al carrer que uns quants cada dia. Més
calmat i calmant, serà una passejada cívica i festiva, qui tingui ràbia la
podrà treure i arribar animat a casa, i si és de tarannà mesell continuarà la
seva vida de xai, però podrà explicar la seva rauxa reivindicativa.
Estic rebent invitacions per anar a la
manifestació de persones que hi van com qui va a una festa, perquè hi hem de
ser tos, perquè serà un moment històric i cal formar-hi part i perquè ens ho
passarem de conya.
Hem de ser-hi tots i totes. De cara al que es
veurà des de fora suposo que convé que siguem quants més millor. I també serà
bo perquè hi haurà persones que per primer cop es manifestaran per alguna cosa,
i hauran perdut una por. Però a mi em dol aquesta poca consciencia.
Potser acabarem sent independents, i ho haurem
aconseguit entre tots i totes. Però és que a més a més m’agradaria que fóssim
lliures.
Independència no és llibertat. La forma
d’aconseguir-la ens fera lliures o ens perpetuarà al mateix sistema que tenim
però en petit format.
Anem cap a la Independència, però
si us plau, anem també cap a la
Llibertat.
Consciència!
